diumenge, 16 de desembre de 2012

CONCLUSIONS



Doncs be, sembla el moment de poder fer un balanç  i com no una autocrítica sobre el treball realitzat de formació en les pràctiques com a futurs psicopedagogs i psicopedagogues. En primer lloc agraïr al SPE V-15 i el seu director per aceptar a fer les pràctiques al seu centre i com no a tota la colla de professionals que en ell treballen. A la meua tutora per la paciència i l’ajut que m’ha oferit durant aquest breu espai de temps on al menys he pogut veure, observar i experimentar de primera mà tots els entrebancs i situacions derivades d’aquesta feina tant enriquidora que de vegades no es sent massa valorada social i educacionalment parlant.

Com deia abans el balanç  ha segut molt possitiu ja que tota pràctica i experiència nova sempre genera sabers. Sabers que serveixen per al dia a dia i que fonamenten i estructuren el que d’una manera més teòrica hem estat aprenent durant  aquestos anys.

Passant ja a la tasca pròpiament dita durant aquestes setmanes he de dir que si be algunes actuacions i accions fetes de la mà de l’orientadora no en venien de nou, sí que hi han d’altres que m’han preocupat prou. I una d’elles és la relació entre aquesta figura i la resta dels actors principals en les institucions educatives: alumnes, familia, mestres, administració, etc…( tal com esmentava en el blog als apartats d’observacions i reflexions ).

He observat que hi ha un allunyament molt gran entre aquestos actors esmentats anteriorment que fà que de vegades no arribem a solventar d’una manera clara situacions que segurament  amb més col.laboració i participació no tindrien que ser tan problemàtiques i oscures.

El fet d’estar a un CRA ( col.legi rural agrupat ) segurament  haurà influenciat tot el que ara estic diguent perquè sé que no és el mateix entorn ni context que si parlarem de poblacions més grans.

El fet de treballar en aquestes tipus de poblacions canvia per complet moltes actuacions que en altres més grans segurament no ho tindries en compte. Sempre s’ha dit que en els pobles menuts tot se sap i és cert.

En algunes intervencions que he fet amb l’orientadora i les families ha sorprés la quantitat d’informació amagada o be que no han dit o que no han dit tota la veritat. És a dir que el que s’extrau de vegades en aquestes actuacions és que no tenen una plena confiança amb l’orientadora que està entrevistant-los.

Després, com ja ho he reflectit al blog, una de les majors preocupacions que he tingut ( amb un percentatge prou elevat ) ha segut veure la poca col.laboració i preocupació que han tingut els professors de la institució educativa amb l’orientadora. És cert que la figura de l’orientadora queda com molt alié al centre pel fet de no estar en aquest i venir molt puntualment  ja que ha d’abastir a un nombrós nombre d’institucions educatives. Però no hem de consentir que aquest fet ens allunye d’un procés com és la intervenció educativa, on està en joc el futur d’uns alumnes que en un esdevenir  proper  tindràn un lloc en aquesta societat.

Ú dels fets que  se m’ha quedat amb un cert sabor de boca un poc amarg ha segut el fet de traure als alumnes de la classe per fer-los alguns tests o proves específiques.

Els nens són més llestos del que nosaltres pensem. He vist les caretes d’alguns d’ells com diguent…perquè a mi?. Que tindré jo de mal?. I a més a més si afegim que la persona que està passant-los la prova en eixe moment és una desconeguda doncs encara s’agreuja més la situació. Hem aprés les idees fonamentals d’una escola inclussiva, doncs ara és l’hora de posar-la a la pràctica. 

A mi, com a altres companyes del pràcticum, també m’ha donat la sensació que la resta de companys pugueren pensar que estava “ espiant-los” i la veritat és que no provoca bones vibracions. Ara be, també he de dir que al menys jo no  ho he vist ni tampoc observat  que després de totes les intervencions realitzades l’orientadora haja possat  en dubte si les metodologies emprades pel professorat són les més adients o què. Pense que seria una bona tasca a fer en un futur proper.

Be, jo crec que  tot el que he dit abans es podria resumir amb unes poques paraules: participació, col.laboració, solidaritat, responsabilitat, respecte, etc…Tots units i treballant amb un mateix objectiu hem d’aconseguir en fer “ persones “  per a una societat que respire aire fresc i renovat.

També he d’agraïr a les meues companyes del pràcticum els seus comentaris i treballs que han fet perquè també m’han servit per a molt així com també a les dos tutores tant externa com interna l’esforç que han demostrat i els consells que ens han donat. 



_______________________________________

Bibliografia i webgrafía:

- Monereo, C. " Models d'orientació educativa i intervenció psicopedagògica ".      Primera edició. Barcelona UOC. ( 2003 ).
Bautista, G. Espasa,  ( 2010 ). Guía del pràcticum de psicopedagogía. Pràcticum I i II. Primera edició. Barcelona UOC.
- Conferencia de Ramón Flecha. Ciclo sobre Educación y Empleo. Málga: 9/12/2010.http://www.youtube.com/watch?v=13pfG2u--rk&list=PL7DD90B9E7BA36E72 .
Vé. Congrés d'Educació. " Aprendre a ser ". Ponent: Federico Mayor Zaragoza. http://www.lalcudiatv.es/M_ZARAGOZA/M_Zaragoza.htm
        

dissabte, 15 de desembre de 2012

COMUNITATS D'APRENENTATGE

A Ramón Flecha et vaig veure per primera vegada en un curs de " Filosofia para niños " en Alcalà de Henares parlant del que ell anomenava " Comunitat d'aprenentatge ".
Hi ha un article publicat en la revista Cuadernos de Pedagogia, en concret és un monogràfic que per si algú li interesa també està a la xarxa anomenat: " La atención a la diversitat ha legitimado la desigualdad".

Després de llegir-me l'article afirma coses com que la "LOGSE" ès la pitjor llei d'educació que s'ha fet a Europa i que tot el referent a Ausubel així com lo del Vigotsky apòcrif són ocurrències que no estan avalades per la comunitat científica internacional i que en Espanya han arribat a ser dogma.
Parla algunes coses prou importants fent referència a una escola inclusiva. Per a ell és absolutament fals el que el Vigotsky apòcrif deia de que hi ha que adaptar l'aprenentatge i el desenvolupament a l'entorn, és al inrevés o siga hi ha que transformar l'entorn, però evidentment amb les families molt a prop.
En fí és un video i un monogràfic per a tenir en compte i traure conclussions.


dijous, 13 de desembre de 2012

TÈCNIQUES D'ESTUDI I APRENENTATGE SIGNIFICATIU

Avuí he fet una xarrada al 3er. cicle de Primària ( 5é i 6é ja que estan junts) sobre les tècniques d'estudi. Com quasi sempre faig comence la sessió preguntant a l'alumnat si saben de que anem a parlar. Les respostes com ja us podeu imaginar són de lo més variades. Uns esmenten: " serveix per a no suspendre, per a que fem més feina, per a que la fem ben feta, per ensenyar-nos, per a fer els deures, etc...".
Jo explique més endavant que tot el que han dit està be, però  considere que són unes eines que tenim de conèixer per a fer una tasca molt ben organitzada i el més completa possible per a poder aprendre qualsevol tema d'una manera molt comprensiva i significativa que ens permetra  contar-ho d'una manera clara a qualsevol persona i que  ho entenga. Incidisc que el més important és una bona organització i sobre tot que el que s'escriga sapigam que vol dir. No podrem passar a ningun altre concepte si abans no s'enten l'anterior.
Aleshores d'una manera pràctica llegim una sèrie de lectures diverses no massa llargues i els pregunte de que va el que han llegit. Alguns/nes perden molt prompte l'atenció segurament per manca de concentració. Hi han d'altres que tenen un temps de resposta més lent i necessiten tornar-ho a llegir per a poder entendre-ho be. Els explique que la primera tasca que s'ha de fer és anotar totes aquelles paraules que no entenem en un bloc "petit" que puga cabre dintre de la butxaca, ja que aquest serà durant tota la vida el nostre company de ruta allà on anem ( vocabulari ).
Acabat aquest procés el següent és eixir a la pissarra ( digital, es motiva més ) PDI i anotar amb els retoladors digitals una espècie d'esquema començant per un principi que anem  a dir-li " Títol" continuant per una sèrie de branques que poden unir-se o no tot depenent si estàn relacionades o no.
Hem aconseguit amb una primera sessió fer una mena de mapa conceptual o ruta de conceptes completament significativa que ens ha abocat mitjançant una lògica estructural arribar a la fí respecte el que haviem llegit.
En les properes sessions introduiré conceptes tant importants com la "investigació" i el "descobriment" fent-los experimentar més que saber que és ahí on es troba el principi de la saviesa i la il.lusió per aprendre coses noves. 
Més endavant introduiré les eienes adients de les TIC per a fer-ho més motivador i més il.lustratiu. Contem amb el hardware necessari per a treballar, com són els ordinadors, la PDI interactiva  i altres perifèrics així com també el software referent als mapes conceptuals com són el cmap tools ( gratuït i funcionant en totes les plataformes: windows, linux, apple ) i altres que ens aconsellaren en la UOC com és el"Inspiration" que malgrat no ser gratuït doncs té una interface molt amena i agradable per als nens. ( Seguirem... )

PAUTES SOBRE L'AVALUACIÓ DEL 26 DE NOVEMBRE


ORIENTACIONS PER A L’ESTIMULACIÓ DEL LLENGUATGE EN ED. INFANTIL. PAUTES PER A LA TUTORA

Es proporcionen a la tutora les següents pautes educatives per a estimular i millorar la parla en l’aula, dirigit tant als alumnes de E.I 3 anys, com 4 anys i 5 anys. (cal tenir en compte que tots els alumnes d’E.I estan escolaritzat a la mateixa aula).

PAUTES PER A TREBALLAR:

  • Discriminació auditiva-fonética i memòria auditiva. Activitats del tipus:
    1. Exercicis de discrimació auditiva (sons de la casa, corporals, instruments musicals, de la natura, ...).
    2. Exercicis de discriminació de tons greus-aguts.
    3. Exercicis de intensitat.
    4. Discriminació del timbre sonors.
    5. Discriminació del ritme, rapit i lent.
    6. Exercicis d’associació de sons.
    7. Exercicis de seqüència auditiva.
    8. Aprenentatge de rimes, cançons, endevinalles i embarbussaments.
  •  Relaxació-respiració i bufit.
    1. Exercicis d’inspiració nasal i bucal.
    2. Exercicis d’espiració nasal i bucal.
    3. Exercicis de relaxació (Métode Schultz- Métode Jacobson)
    4. Consignes d’higiene de la veu.
  • Pràxies bucofonatòries.
    1. Exercicis de llavis.
    2. Exercicis de llengua (externs i interns).
    3. Exercicis facials.
    4. Exercicis del “velo” del paladar.
    5. Exercicis de dents.
    6. Exercicis de mandíbula. (mastegar i buccinadors).
  • Fonética-fonologia.
    1. Exercicis d’emissió aïllada del fonema.
    2. Repetició de síl·labes.
    3. Repetició de paraules.
    4. Repetició de frases.
    5. Repetició de verbs.
    6. Repetició d’endevinalles.
    7. Repetició d’embarbussaments.
    8. Dibuixos amb el fonema a treballar.
  • Morfosintàxis.
    1. Formació de plurals regulars i irregulars.
    2. Formació de gènere.
    3. Formació d’adjectius.
    4. Verbs regulars en present (hui, ara el xiquet...)
    5. Verbs regulars en passat.
    6. Verbs regulars en futur.
    7. Substantius en augmentatiu i diminutiu...
    8. Amb suport de pictogrames, verbalitzar accions.
    9. Introducció de la negació.
    10. Introducció del nexe “i”.
    11. Resposta a preguntes i formulació de preguntes...
  • Lèxic i semàntica.
    1. Jocs d’aprenentatge i reconeixement de paraules.
    2. Jocs de denominació de paraules.
    3. Aprenentatge de contraris i iguals.
    4. Jocs de classificacions.
    5. Definició de paraules.
    6. Formació famílies de paraules.
  • Habilitats comunicatives.
    1. Petició d’objectes i aliments.
    2. Repetició d’acció per a...
    3. Petició de suport o ajuda.
    4. Petició d’acció amb...
    5. Petició de permís.
    6. Compartir l’atenció pròpia.
    7. Compartir l’atenció dels altres.
    8. Compartir la sensació pròpia.
    9. Preguntes- resposta.
  • Habilitats metalingüístiques.

    1. Consciència lèxica (3 anys), reconèixer, contar, invertir, omitir, comparar, afegir i substituir.
    2. Consciència sil·làbica (4 anys), reconèixer, contar, unir, invertir, omitir, comparar, afegir substituir i escriure.
    3. Consciència fonològica (5 anys): reconèixer, contar, unir, invertir, omitir , comparar, afegir, substituir i escriure.

diumenge, 2 de desembre de 2012

28 de novembre

-->
Reunió amb el claustre de professors per a parlar sobre l'avaluació psicopedagògica.



En aquest cas l'orientadora reuneix al claustre de professors amb la intenció previa d'explicar quines són les formes per a demanar l'evaluació psicopedagògica, és a dir com una mena de protocol, ja que sembla ser que el professorat no té massa clar com i de quina manera actuar davant d'una suposada intervenció psicopedagògica.

L'orientadora explica al professorat que hi ha que tenir en compte a l'hora de demanar eixa avaluació i fà un escrit que el penja en el dropox per a que el puguen llegir. Explica que l'avaluació psicopedagògica és una mesura extraordianària d'atenció a la diversitat i que prèvia a demanar-la hem d'esgotar totes les vies ordinàries. Explica que hem de tenir en compte en l'aula ordinaria per a treballar els casos adonant-nos de la metodologia emprada, activitats, etc...; i si tot açò no funciona aleshores sí que hem de pensar que l'alumne/a necessita un ajut diferent i demanar-li ajuda a l'orientadora. Explica que també és important que abans de demanar la intervenció consultem els expedients anteriors que puguen hi haure sobre aquestos ja que de vegades com que ja s'avaluat a aquestos alumnes doncs conté informació important per a servir-nos d'ajut i d'aquesta manera no sobresaturem a la familia en informes que ja s'han fet. Anomena que si detectem alguna cosa que està fora del normal doncs que consultem a la familia primer que tot i que no siga la primera ella perquè de vegades són situacions que es resolen d'una manera més fàcil. Sol passar també que de vegades l'orientadora crida a la familia i aquesta no està assabentà del motiu ja que la tutora o altres professors doncs no li han dit res a aquesta. I que la informació que es done a la familia siga un poc coherent i que no ens precipitem.

L'orientadora reparteix uns fulls on venen una sèrie de pautes sobre l'organització del temps d'estudi així com també unes orientacions envers al llenguatge que hem de repartir als pares i mares dels alumnes del CRA ( Col.legi Rural Agrupat ).

-->

  -->

26 de novembre


Entrevista amb 4 famílies, prèvia a l’avaluació psicopedagògica. La tutora realitza 4 demandes d’avaluació psicopedagògica per problemes en la parla. Malgrat l’edat dels alumnes, i considerant que possiblement la seua dificultat siga evolutiva i millore amb le procés maduratiu corresponent, el fet d’haver sol.licitat l’avaluació psicopedagògica, ens obliga a realitzar l’entrevista prèvia amb les famílies per a comunicar-los el procediment d’avaluació i concretar una nova cita per a l’explicació dels resultats.

Donat la peculiaritat de la circumstància, se li donen pautes a la tutora d’infantil per a treballar i estimular el llenguatge oral en l’etapa de 3 a 6 anys.

23 de novembre


Avaluació psicopedagògica de l’alumna C. R.M. escolaritzada en 2n E.P i amb dificultats en la lectoescriptura.

Se li passa a l’alumna el TALE i el TECI (test escriptura cicle inicial). A més a més es realitza l’observació de l’alumna a classe i del seu material.