Doncs
be, sembla el moment de poder fer un balanç i com no una autocrítica sobre el treball
realitzat de formació en les pràctiques com a futurs psicopedagogs i
psicopedagogues. En primer lloc agraïr al SPE V-15 i el seu director per
aceptar a fer les pràctiques al seu centre i com no a tota la colla de
professionals que en ell treballen. A la meua tutora per la paciència i l’ajut
que m’ha oferit durant aquest breu espai de temps on al menys he pogut veure,
observar i experimentar de primera mà tots els entrebancs i situacions
derivades d’aquesta feina tant enriquidora que de vegades no es sent massa
valorada social i educacionalment parlant.
Com
deia abans el balanç ha segut molt
possitiu ja que tota pràctica i experiència nova sempre genera sabers. Sabers
que serveixen per al dia a dia i que fonamenten i estructuren el que d’una
manera més teòrica hem estat aprenent durant
aquestos anys.
Passant
ja a la tasca pròpiament dita durant aquestes setmanes he de dir que si be
algunes actuacions i accions fetes de la mà de l’orientadora no en venien de
nou, sí que hi han d’altres que m’han preocupat prou. I una d’elles és la
relació entre aquesta figura i la resta dels actors principals en les
institucions educatives: alumnes, familia, mestres, administració, etc…( tal
com esmentava en el blog als apartats d’observacions i reflexions ).
He
observat que hi ha un allunyament molt gran entre aquestos actors esmentats
anteriorment que fà que de vegades no arribem a solventar d’una manera clara
situacions que segurament amb més
col.laboració i participació no tindrien que ser tan problemàtiques i oscures.
El
fet d’estar a un CRA ( col.legi rural agrupat ) segurament haurà influenciat tot el que ara estic
diguent perquè sé que no és el mateix entorn ni context que si parlarem de
poblacions més grans.
El
fet de treballar en aquestes tipus de poblacions canvia per complet moltes
actuacions que en altres més grans segurament no ho tindries en compte. Sempre
s’ha dit que en els pobles menuts tot se sap i és cert.
En
algunes intervencions que he fet amb l’orientadora i les families ha sorprés la
quantitat d’informació amagada o be que no han dit o que no han dit tota la
veritat. És a dir que el que s’extrau de vegades en aquestes actuacions és que
no tenen una plena confiança amb l’orientadora que està entrevistant-los.
Després,
com ja ho he reflectit al blog, una de les majors preocupacions que he tingut (
amb un percentatge prou elevat ) ha segut veure la poca col.laboració i
preocupació que han tingut els professors de la institució educativa amb l’orientadora.
És cert que la figura de l’orientadora queda com molt alié al centre pel fet de
no estar en aquest i venir molt puntualment ja que ha d’abastir a un nombrós nombre d’institucions
educatives. Però no hem de consentir que aquest fet ens allunye d’un procés com
és la intervenció educativa, on està en joc el futur d’uns alumnes que en un esdevenir
proper
tindràn un lloc en aquesta societat.
Ú
dels fets que se m’ha quedat amb un cert
sabor de boca un poc amarg ha segut el fet de traure als alumnes de la classe
per fer-los alguns tests o proves específiques.
Els
nens són més llestos del que nosaltres pensem. He vist les caretes d’alguns d’ells
com diguent…perquè a mi?. Que tindré jo de mal?. I a més a més si afegim que la
persona que està passant-los la prova en eixe moment és una desconeguda doncs
encara s’agreuja més la situació. Hem aprés les idees fonamentals d’una escola
inclussiva, doncs ara és l’hora de posar-la a la pràctica.
A
mi, com a altres companyes del pràcticum, també m’ha donat la sensació que la
resta de companys pugueren pensar que estava “ espiant-los” i la veritat és que
no provoca bones vibracions. Ara be, també he de dir que al menys jo no ho he vist ni tampoc observat que després de totes les intervencions
realitzades l’orientadora haja possat en
dubte si les metodologies emprades pel professorat són les més adients o què.
Pense que seria una bona tasca a fer en un futur proper.
Be,
jo crec que tot el que he dit abans es
podria resumir amb unes poques paraules: participació, col.laboració,
solidaritat, responsabilitat, respecte, etc…Tots units i treballant amb un
mateix objectiu hem d’aconseguir en fer “ persones “ per a una societat que respire aire fresc i
renovat.
També
he d’agraïr a les meues companyes del pràcticum els seus comentaris i treballs
que han fet perquè també m’han servit per a molt així com també a les dos
tutores tant externa com interna l’esforç que han demostrat i els consells que
ens han donat.
_______________________________________
_______________________________________
Bibliografia i webgrafía:
- Monereo, C. " Models d'orientació educativa i intervenció psicopedagògica ". Primera edició. Barcelona UOC. ( 2003 ).
Bautista, G. Espasa, ( 2010 ). Guía del pràcticum de psicopedagogía. Pràcticum I i II. Primera edició. Barcelona UOC.
- Conferencia de Ramón Flecha. Ciclo sobre Educación y Empleo. Málga: 9/12/2010.http://www.youtube.com/watch?v=13pfG2u--rk&list=PL7DD90B9E7BA36E72 .
Vé. Congrés d'Educació. " Aprendre a ser ". Ponent: Federico Mayor Zaragoza. http://www.lalcudiatv.es/M_ZARAGOZA/M_Zaragoza.htm
- Monereo, C. " Models d'orientació educativa i intervenció psicopedagògica ". Primera edició. Barcelona UOC. ( 2003 ).
Bautista, G. Espasa, ( 2010 ). Guía del pràcticum de psicopedagogía. Pràcticum I i II. Primera edició. Barcelona UOC.
- Conferencia de Ramón Flecha. Ciclo sobre Educación y Empleo. Málga: 9/12/2010.http://www.youtube.com/watch?v=13pfG2u--rk&list=PL7DD90B9E7BA36E72 .
Vé. Congrés d'Educació. " Aprendre a ser ". Ponent: Federico Mayor Zaragoza. http://www.lalcudiatv.es/M_ZARAGOZA/M_Zaragoza.htm