diumenge, 16 de desembre de 2012

CONCLUSIONS



Doncs be, sembla el moment de poder fer un balanç  i com no una autocrítica sobre el treball realitzat de formació en les pràctiques com a futurs psicopedagogs i psicopedagogues. En primer lloc agraïr al SPE V-15 i el seu director per aceptar a fer les pràctiques al seu centre i com no a tota la colla de professionals que en ell treballen. A la meua tutora per la paciència i l’ajut que m’ha oferit durant aquest breu espai de temps on al menys he pogut veure, observar i experimentar de primera mà tots els entrebancs i situacions derivades d’aquesta feina tant enriquidora que de vegades no es sent massa valorada social i educacionalment parlant.

Com deia abans el balanç  ha segut molt possitiu ja que tota pràctica i experiència nova sempre genera sabers. Sabers que serveixen per al dia a dia i que fonamenten i estructuren el que d’una manera més teòrica hem estat aprenent durant  aquestos anys.

Passant ja a la tasca pròpiament dita durant aquestes setmanes he de dir que si be algunes actuacions i accions fetes de la mà de l’orientadora no en venien de nou, sí que hi han d’altres que m’han preocupat prou. I una d’elles és la relació entre aquesta figura i la resta dels actors principals en les institucions educatives: alumnes, familia, mestres, administració, etc…( tal com esmentava en el blog als apartats d’observacions i reflexions ).

He observat que hi ha un allunyament molt gran entre aquestos actors esmentats anteriorment que fà que de vegades no arribem a solventar d’una manera clara situacions que segurament  amb més col.laboració i participació no tindrien que ser tan problemàtiques i oscures.

El fet d’estar a un CRA ( col.legi rural agrupat ) segurament  haurà influenciat tot el que ara estic diguent perquè sé que no és el mateix entorn ni context que si parlarem de poblacions més grans.

El fet de treballar en aquestes tipus de poblacions canvia per complet moltes actuacions que en altres més grans segurament no ho tindries en compte. Sempre s’ha dit que en els pobles menuts tot se sap i és cert.

En algunes intervencions que he fet amb l’orientadora i les families ha sorprés la quantitat d’informació amagada o be que no han dit o que no han dit tota la veritat. És a dir que el que s’extrau de vegades en aquestes actuacions és que no tenen una plena confiança amb l’orientadora que està entrevistant-los.

Després, com ja ho he reflectit al blog, una de les majors preocupacions que he tingut ( amb un percentatge prou elevat ) ha segut veure la poca col.laboració i preocupació que han tingut els professors de la institució educativa amb l’orientadora. És cert que la figura de l’orientadora queda com molt alié al centre pel fet de no estar en aquest i venir molt puntualment  ja que ha d’abastir a un nombrós nombre d’institucions educatives. Però no hem de consentir que aquest fet ens allunye d’un procés com és la intervenció educativa, on està en joc el futur d’uns alumnes que en un esdevenir  proper  tindràn un lloc en aquesta societat.

Ú dels fets que  se m’ha quedat amb un cert sabor de boca un poc amarg ha segut el fet de traure als alumnes de la classe per fer-los alguns tests o proves específiques.

Els nens són més llestos del que nosaltres pensem. He vist les caretes d’alguns d’ells com diguent…perquè a mi?. Que tindré jo de mal?. I a més a més si afegim que la persona que està passant-los la prova en eixe moment és una desconeguda doncs encara s’agreuja més la situació. Hem aprés les idees fonamentals d’una escola inclussiva, doncs ara és l’hora de posar-la a la pràctica. 

A mi, com a altres companyes del pràcticum, també m’ha donat la sensació que la resta de companys pugueren pensar que estava “ espiant-los” i la veritat és que no provoca bones vibracions. Ara be, també he de dir que al menys jo no  ho he vist ni tampoc observat  que després de totes les intervencions realitzades l’orientadora haja possat  en dubte si les metodologies emprades pel professorat són les més adients o què. Pense que seria una bona tasca a fer en un futur proper.

Be, jo crec que  tot el que he dit abans es podria resumir amb unes poques paraules: participació, col.laboració, solidaritat, responsabilitat, respecte, etc…Tots units i treballant amb un mateix objectiu hem d’aconseguir en fer “ persones “  per a una societat que respire aire fresc i renovat.

També he d’agraïr a les meues companyes del pràcticum els seus comentaris i treballs que han fet perquè també m’han servit per a molt així com també a les dos tutores tant externa com interna l’esforç que han demostrat i els consells que ens han donat. 



_______________________________________

Bibliografia i webgrafía:

- Monereo, C. " Models d'orientació educativa i intervenció psicopedagògica ".      Primera edició. Barcelona UOC. ( 2003 ).
Bautista, G. Espasa,  ( 2010 ). Guía del pràcticum de psicopedagogía. Pràcticum I i II. Primera edició. Barcelona UOC.
- Conferencia de Ramón Flecha. Ciclo sobre Educación y Empleo. Málga: 9/12/2010.http://www.youtube.com/watch?v=13pfG2u--rk&list=PL7DD90B9E7BA36E72 .
Vé. Congrés d'Educació. " Aprendre a ser ". Ponent: Federico Mayor Zaragoza. http://www.lalcudiatv.es/M_ZARAGOZA/M_Zaragoza.htm
        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada