No em sembla a mi que l'enfocament que estem donant-li amb les intervencions seguesca un model col.laboratiu o educacional constructiu. Sembla ser que estem intervenint sobre un àmbit però no sobre les interaccions que hi ha entre ells.
L'orientadora en aquest cas es basa més les intervencions en algún dels elements fonamentals del triangle que conforma l'àmbit nuclear de l'aula: els alumnes amb necessitats educatives especials ( orientació clínica ).
Aquests tipus de models van més dirigits a una intervenció enfocada com a producte individual correctiu, mentre que els models dels interessats per les interaccions intraàmbits o interàmbits solen respondre a constel.lacions dels tipus procés contextual preventiu.
Després d'haver estudiat psicopedagogia en la UOC i donar-li molta importància al context i les seues interaccions específiques, em trobe que en la pràctica quasi no existeix ( al menys en el meu cas ).
L'orige de les dificultats no es pot buscar de forma individual de l'alumne sinó que s'ha de tenir en compte les interaccions específiques que es desenvolupen dins d'un context concret.
Pense que el problema ( o al menys ú d'ells ) resideix en que els professionals de l'educació en una gran majoría encara entenen el currículum escolar com a un "producte"; és a dir com a un conjunt de preescripcions predefinides i fixes que cal assolir qua hauriem de pensar més en un procés, o siga com una cosa inacabada amb negociació i revisió contínua que influeix de manera nítida el model d'orientació i intervenció psicopedagògica.
Bibliografia:
- Models d'orientació i intervenció psicopedagògica. Carlen Monereo Font
- Calidad de la enseñanza en tiempo de cambio. A. Marchesi. Madrid: Alianza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada